Temps després d’haver fet aquells dibuixos, algú va dir que pareixien imatges tretes de contes orientals. Jo pensava que devia haver sigut per casualitat, jo havia vist poques coses que reflectiren això, no recordava haver vist res d’igual, per això no sé per què eixien de les meues mans aquells dibuixos diminuts, el llanguiment d’aquells paisatges orientals.

Potser la casualitat ha fet que açò tornara a sorgir de nou, els colors amb què pintaves de menut, les olors que et recorden el temps d’antany, formes determinades que envolten l’espai, potser tot això i la necessitat de compartir eixos sentiments m’han fet reprendre esta idea de quan era xicotet i plasmar-la en l’actualitat.

Eixe sentiment és el que he tractat de fondre: agafar eixos colors, crear a través d’eixes formes i sentir, deixant fins i tot aquelles olors reflectides sobre el paper.

Les formes orientals de la col·lecció es mesclen amb les formes occidentals, i, a partir de les butxaques de trau i de pedaç, dos peces de roba es convertixen en una, de manera que així es creen vestits pantaló, camises pantaló, i s’atorga volum i llanguiment a la peça, depenent del teixit utilitzat. Formes bollades que es combinen amb colls mao de grans dimensions i mànegues xicotetes.

Serà important també la manera de nugar la peça, basada en nucs simples que estrangulen els teixits.

També tindran una gran importància les aplicacions, els cinturons i, sobretot, les joies a base de vidre de Murano. Estes xicotetes joies estan integrades en la peça de vestir, la qual cosa les convertix en un element imprescindible en el disseny de cada peça, i així es dóna més importància a una joia artesanal, partint de la idea que sense la joia no podria funcionar.

Tant les peces artesanals com els cinturons es lliguen per mitjà de llargues tires i nucs. Per això en esta col·lecció té molta rellevància el nuc com a tal.

Els teixits de setí de color maduixa i verd fulla seca, els rogencs i marrons, es combinen amb popelins de cotó 100%, estampats i posteriorment serigrafiats i brodats; fent ús sempre dels mateixos colors i d’alguna gamma d’estos, i així es crea una sensació impactant tant per la mescla de teixits com de colors.

Si esta combinació resulta cridanera, no ho seran menys els teixits de lli 100% naturals, texturats amb aspecte goma, metall i xintz, que convertixen el lli en un material molt actual, atorgant-li un aspecte que no té res a veure amb aquell a què estem acostumats, un teixit amb aspecte completament diferent del lli de tota la vida.

He volgut deixar de banda eixe èxode comercial d’Orient que vivim dia a dia i acostar la sensibilitat de les formes per a integrar-les a les formes occidentals.