L’origen de tot, les formes, amb les quals es poden concebre peces d’angles impossibles. Les línies rectes i els cercles perfectes s’unixen en exquisida harmonia.

Les distintes formes s’encarreguen d’embolcallar una dona delicada i femenina, que disfruta sent admirada i que posseïx el magnetisme de les antigues geishes.

Teixits lleugers com el lli, la bambula, la gasa, el cotó…; i un to, el gris, representant la fusió de tots els colors de l’espectre: el blanc; amb l’absència total de color: el negre. El gris, la tristor, es trenca amb el groc fosforescent, el color de la llum, en la unió perfecta de dos extrems que creen l’única cosa.

En conclusió, “L’Origine des Formes” conjuga els extrems en els colors amb l’art de la forma.