COL·LECCIÓ SATONARIO
TARDOR-HIVERN 08-09
Quan el nostre ànim decau, la vida comença a paréixer una d’eixes velles mansions habitades per fantasmes. Espais malsans amb un aire de romanticisme on el temps i l’espai desapareixen. Tot és tristor, apatia i melancolia. La nostra casa s’ompli d’ombres. Ens inquieta la mort i ens sentim no sols espantats, sinó desassossegats i terriblement angoixats. La por i el patiment ens confonen i esglaien. El temor paralitza els nostres membres que ara són com els de velles nines de porcellana. Formem part d’un malson del qual no és fàcil despertar-se.
La salut i la malaltia són part integral de la vida. Ha arribat el moment de tractar-nos. Al sanatori es reparen les vides trencades. El metge usa nombroses pròtesis per a recompondre’ns. Els passejos diaris ens tranquil·litzen i entre roses de sanatori, perfumades de cloroform, el nostre cor torna a bategar amb força.
Ara estem curats. Tenim il·lusions i la vida torna a ser amable i positiva. La ment ja no juga amb nosaltres. Les fractures ja estan soldades, però haurem de previndre, perquè una cosa trencada i tornada a unir adquirix una certa fragilitat en les juntes. Les cicatrius de l’esperit no sempre es tanquen del tot, encara que el temps les maquillarà sàviament i els donarà caràcter.
El sanatori, en el seu desig de curar-nos, es va trossejar completament, després es va recompondre de la mateixa manera que nosaltres, i formà una nova identitat més forta: SATONARIO. |
