La teoria dels quatre humors, desenrotllada per Hipòcrates, mantenia que el cos humà està ple de quatre líquids bàsics (humors): flegma, sang, bilis groga i bilis negra. Segons esta teoria, la salut depenia de l’equilibri d’eixos humors al cos i la malaltia resultaria d’un excés o d’una carència d’algun dels quatre. Sostenia també que hi havia una relació entre els líquids del cos, les estacions de l’any i els elements.

Aristòtil amplià esta teoria defenent que la forma del cos reflectia també les activitats de l’ànima. Es va interessar per com els humors estaven involucrats en la formació del cos i de la ment, i conclogué que els mals mentals i emocionals tenien un origen físic.

Tempo núm. I
Flegmàtic: flegma, hivern, aigua, cervell i pulmó.
Racional, calmat, indiferent, silenciós.
Estructurada, recta, geomètrica... Blanca.

Tempo núm. II
Sanguini: sang, primavera, aire, fetge.
Valent, comunicatiu, amorós.
Fluida, orgànica, lleugera... Roja.

Tempo núm. III
Colèric: bilis groga, estiu, foc, vesícula biliar.
Fàcil d’enutjar, mal temperament, inestable.
Desequilibrada, desestructurada, enfrontada... Mostassa.

Tempo núm. IV
Melancòlic: bilis negra, tardor, terra, melsa.
Abatut, somnolent, tristor profunda.