En un moment vital i intens de la meua existència, l’obra de l’autor hongarés Sandor Marai colpeja els meus sentits de percepció de la vida i provoca la meua creativitat. La intensitat amb què l’autor descriu els personatges i la intel·ligència amb què els estudia des de diversos prismes, mostrant que no hi ha mai una única realitat, fan que jo mateix decidisca mostrar-me en esta col·lecció tal com sóc, des de tots els angles i des de la meua realitat, d’això ve el títol de la col·lecció, que a més fa referència a una de les seues obres més importants, La dona justa, i amb la qual faig un joc de paraules. Què és just? Qui és l’home just?

Jo ara em sent més just, perquè després de molt de temps girant i girant sobre un mateix cercle, un dia vaig posar la mà en terra, em vaig detindre i ho vaig veure tot amb una claredat infinita. I vaig sentir que per fi estava en pau amb mi mateix.

I esta col·lecció mescla, com jo, la llum amb la foscor; el negre amb lluentons, el príncep de Gal·les amb el lurex, l’organza amb la llana, el vellut amb els jeans i el tul amb el lleopard, i així successivament.