Esta col·lecció està forjada des dels conceptes d’uniformitat i unisexisme.

Es presenta una línia de treball fonamentada en la busca de les formes úniques aplicables als dos sexes.

S’han desenrotllat línies que van bé tant al cos femení com al masculí. Sense perdre les pautes que definixen les diferències de gènere.
D’este raonament sorgix una col·lecció de línies molt urbanes que intenten secundar la idea, ja treballada en col·leccions anteriors, de crear una manera de vestir-se coherent amb el segle en què vivim.
Dins del projecte d’evolucionar amb els temps que any rere any pretén la firma Lavandera, hi ha la idea de trencar amb els cicles establits. D’esta manera es presenta una col·lecció que mira d’escapar de les estacions anuals. En coherència amb els canvis estacionals que comencem a tindre.

Quant al patronatge, factor indispensable en esta firma, es presenten unes línies de treball molt netes que van des de la simetria pura fins a la asimetria controlada. En una mateixa peça de roba es conjuguen volums d’estructura molt recta amb volums drapats. D’esta manera trobem un equilibri entre la fredor que pot aportar un teixit tractat d’una manera rígida i un teixit que simplement s’ha deixat caure.

El teixit és l’encarregat final de donar-li vida a la peça de vestir. Ja que els volums pensats sobre el paper renaixen quan s’apliquen al teixit. Es combinen teixits amb gran cos, com les llanes, amb teixits més lleugers com la seda. Apostant sempre que això és possible per teixits naturals que aporten una calidesa especial a les peces de roba.

D’esta manera podem veure des de peces que evoquen la idea d’armadura, a causa de l’estructuralisme de les formes, fins a vestits que simulen l’embolcallament del cos en el teixit sense presència de cap tall regular.