La col·lecció està inspirada en l’experiència i el treball constant en el món de la moda i l’escultura i el seu embolcall, però esta vegada el material són els teixits hivernals, i el seu embolcall les cintes, els brodats, els estampats d’imatges transportats des de l’artesania a la tecnologia. És fer eixir “la Nena” que tota dona porta dins, oblidant el pas del temps. Una idea que partix del film del director cinematogràfic Truffaut i la seua pel·lícula Jules et Jim, des d’una experiència real que l’artista viu i trasllada primerament als dibuixos en el paper.

És per això que es fa ús de les peces de roba per a narrar el procés vital de qualsevol dona en la seua vida. Des del primer amor, els canvis que es van produint en ella, expressats a partir dels colors i les formes. És una possibilitat entre mil que “la Nena” es case, però sense oblidar que és jove i que li queda tota la vida per davant. Una dona que sempre viu el seu temps amb llibertat de moviment, i per a això és imprescindible que es realitze a partir de l’elegància versàtil del prêt-à-porter, que mostra línies sòbries però divertides. Habiten estes el cos de la dona, que pot portar-les amb naturalitat, i no ha de ser el vestit el que transforme la vida de la dona que el porta, la qual se’n fa l’ama. Disposades per al passeig de tardor, ens proposa amplitud en els abrics i ponxos fent l’ullet lúdic a l’alta costura. Al mateix temps, les superposicions de mascotes cyber en les camisetes ens transporten a l’actualitat postmoderna del Japó i als seus dibuixos a l’estil manga cool, per a recordar que la dona que es vestirà així traspassa les fronteres d’Occident.

D’ací que el fil que unix esta segona col·lecció amb l’anterior siga el negre i roig, recordant l’escriptor francés Stendhal, fent un salt de sobte i trobar-nos tot l’espectre cromàtic i els jocs amb el groc cadmi, els blaus, el verd fulla fresca, el violeta, harmonitzats sense passar inadvertits, perquè es veja una dona que passeja còmoda i abrigada amb textures suaus i càlides. El colorit no es tracta d’una pura concessió a la fantasia, es tracta d’oposicions cromàtiques ben mesurades i meditades. Sense oblidar que la cintura femenina es col·loca al seu lloc en el cos, desapareixen els melics a l’aire, aparcant la dona fosca i mostrant una nova dona alegre, vital i plena de color. En realitat es pot dir que “el vestit parla”, i el que ens conta és que una dona no té edat si es considera una dona del seu temps.