Col·lecció que naix d’un projecte començat l’any passat sobre la deformació del cos. Va començar com una necessitat de crear distints volums falsejant així la realitat de les coses. Com en el teatre, es va contar la col·lecció a través de distints actes, tres en concret. Però va quedar sense acabar. I és per això que ara hi ha una necessitat de concloure-la i apareix el quart i últim acte.

Filosofia:
“Forma que forma” s’acosta a formes andrògines i s’allunya d’estructures generals del tractament del cos. Es tracta de trencar la forma fins que l’“embolcall” perda la seua importància i servisca només com a esquelet que porta la idea de destrucció de pensaments i de definicions de la bellesa tal com la coneixem.
Un joc de formes que estructura el cos amb energia buscant una altra bellesa.

El joc comença amb moviment. El primer acte comença fusionant força i velocitat, i seguix deconstruint-se buscant una altra imatge de bellesa.
El segon acte mostra com entenen la bellesa les diferents cultures; es tracta d’equiparar la deformitat amb la bellesa.
Parlem de la deformació de la ment en el tercer acte, dels pensaments en què estem tancats, criticant la cultura occidental i la seua imatge del primor que ja conté un recurs sobre formar i deformar el cos.
Després de la revolució finalitza la col·lecció amb la llibertat mental (quart acte), en la qual la igualtat i la diferència dels cossos ajunta formes agitades i rígides.

Estructura:
Col·lecció home-dona d’un total de dènou looks.

• Primer acte: Línies fluides en jaquetes i pantalons que comencen a deformar-se. Materials tecnològics de base negra i blau nit, estampats amb distints colors.
• Segon acte: Deconstrucció i deformació en la part superior de la cama. Grisos i granats estampats amb motius de tatuatges tradicionals africans.
• Tercer acte: Es crea volum en la part superior donant-li importància a l’esquena, sobretot en jaquetes. El cotó servix de base per a estampar gràfics. Abunda el blau nit i el verd fosc.